COM ES PERDEN ELS MISSATGES??

  " El límit de la intel.ligència és la felicitat. El límit de la unitat és 1. L'infinit mai no s'acaba. El missatge canvia pel camí i es perd en arenes movedisses per sortir-ne arrebossat, nou, diferent..I el que llegeixis no serà el que vaig escriure quan t'imaginava."  . @tinocasoliva a twitter 24/06/2013

 

   Diuen els aborígens d'aquella part de la selva que, en les arenes movedisses, hi viuen uns peixets minúsculs que mengen lletres. Per això, quan els missatges s'hi perden, els peixets surten de sota les pedres que es troben als fons de les tolles i els devoren amb una  voracitat més gran, fins i tot, que la de les piranyes, de les quals en són cosins germans.

 Mil.lèssimes de segons més tard, ja els han paït i entren en un mena de sopor tan destructiu que el noranta per cent dels peixets es moren. Són els que no han pogut suportar la duresa dels missatges que l'ordre de les lletres han format en empassar-les.  Els que ténen estómacs poc preparats o ja malaltissos de "per se". Els que estan acostumats a digerir tan sols missatges fàcilment intel.ligibles i que diuen sempre el que ells volen escoltar.  Per això, per poc que una lletra canvïi el seu lloc per una altra, ells són incapaços d'adonar-se'n i, en ser tan voraços, se les mengen de totes maneres, produïnt-se involuntàriament una mort tan prematura. Aquestes lletres resten per sempre més dins els seus petits estómacs i mai més ningú no les torna a veure. Missatges perduts que són els que s'envien a deshora, els que no troben destinatari, els massa entortolligats i confusos, els repetits, etc...

Del deu per cent que sobreviu a aquestes pesades digestions un noranta per cent, més o menys, també paeixen les lletres però degut a diferents motius quan les excreten no ho fan en el mateix ordre en que les van menjar.. 

 

  Els zoòlegs i investigadors especialitzats en peixos tropicals n'han pogut establir, fins ara, diverses causes.

 

Les més importants pel nombre de cassos són les següents:

  - Hi ha peixets anorèctics que fan veure que es mengen els missatges sencers però, amagats en la multitud, nomès empassen unes poques lletres. Cosa per la qual els missatges surten retallats i mutilats. Exemples en són molts dels titulars dels diaris a internet.També, en menor escala, les xafarderies de carrer, mercat, perruquerįa, etc...

   -Peixets bulímics que degluteixen voraçment i compulsivament totes les lletres que els arriben i seguidament les vomiten violentament. Exemples en són tots aquells que no contrasten les informacions que els arriben i les deixen anar sense moltes vegades ni saber què estan dient, tan sols escampant brutície i brossa arreu. També aquí ténen cabuda les xafarderies de barri, mercat, etc...però, a més, s'hi afegeixen les difoses per internet i xarxes socials a més de les emeses en els informatius que expliquen les coses segons el patró que els paga...

   -La SPAM (salmonel.losi dels peixets d'arenes movedisses)  provoca una gran evacuació líquida que ho empastifa tot i confón figues amb patates i aquestes amb petxines de sorra. És la més perillosa de les malalties d'aquests peixets: de la barreja d'informació que els entra als budells en surt un aiguabarreig inintel.ligible per als humans que els poden llegir o escoltar. Exemples més populars en són la majoria de polítics que usen eufemismes i canvien els significats de les paraules segons els convé i com menys els entenguin les persones que els han de votar molt millor per a ells. Convé anar molt en compte amb aquesta malaltia ja que, per a molts, és mortal. Sobretot per a malalts en llistes d'espera, afectats per les hipoteques abusives, mileuristes i aturats de llarga durada...

  Tan sols un esquifit ú per cent dels minúsculs peixets paeixen i excreten les lletres en el mateix ordre en que fóren escrites. En són afortunades les persones que els poden recuperar que, normalment i sense que se sàpiga ben bé per què, acostumen a ser les que en aquells indrets es consideren les més intel.ligents, les mès sàvies... I tothom els respecta i els segueix i segueixen els seus consells. Són els únics que han pogut entendre els missatges tal com van ser emesos, sense dobles, ni triples ni múltiples interpretacions. I ténen, també, la capacitat de transmetre'ls com són, nus de superflus ornaments. Són periodistes, polítics, metges, poetes, actors, operaris, paletes, comercials...etc, tan dones com homes,  honrades que, malgrat tot, formen una majoria de la gent i els quals cada dia són més forts perquè cada dia que passa estan més units en l'objectiu comú de tenir un país lliure i sobirà que decideixi per ell mateix quin és el camí que vol seguir...

"El què fa l'avorriment!!"

@divapiti és qui m'ha inspirat aquesta cosa. Agraiu-li a ella. 

Jo tan sols he desenredat la madeixa de les tonteries que se m'anaven acudint!!!