PETJADES

MORÍEM

He somiat que ens moriem. 

Junts. 

I junts ploràvem allò 

que deixàvem de fer. 

I ens ploràvem el futur

Que no tindríem.

CEC

Cec, orfe passat sense tu.

Esborro dels  records  

la memòria del rebuig.

Escric amb guix permanent

L'avui que t'endevino.

Un instant.

Sempre dic un instant

Sabent que no és prou

A abastar-nos.

Sortosament, els nostres

Instants són eterns.

Cadena perpètua volguda

L'abraçada del teu nom

Em deslliga els vestits

I nu com ahir te m'ofereixo

Ara que prou meu et sento

Les petjades.