I trobar
Que si no hi ets em perdo.
No creguis que sóc
Un xec en blanc.
No creguis, tampoc,
Que en aquesta hora lleugera
Sabràs llegir-me per sempre.
Que les meves lletres
Són tortes amb els llums
Sempre apagats.
Només ompleno pàgines
De plàstic en blanc i porpra
Només lleus pensaments
De tu sense roba
Galopant-me a cops
De vent i gebre
Tenir la bola de vidre
Endevinar-te
Tots els pensaments
Clossos
I tancar els candaus
De les manilles
Del temps.
Redreçar els camins
Avançant de tort.
Mai, mai,
Recorda, mai,
No podrem arribar
Sense entrebancs.
Aixequem-nos forts, doncs,
I fem-ne via
Que el dia se'ns fon
A les parpelles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada