dissabte, 21 de març del 2015

ENDEVINAR-TE


I trobar 
Que si no hi ets em perdo.

No creguis que sóc 
Un xec en blanc.

No creguis, tampoc,
Que en aquesta hora lleugera
Sabràs llegir-me per sempre.
Que les meves lletres
Són tortes amb els llums
Sempre apagats.

Només ompleno pàgines
De plàstic en blanc i porpra
Només lleus pensaments 
De tu sense roba 
Galopant-me a cops
De vent i gebre

Tenir la bola de vidre

Endevinar-te
Tots els pensaments
Clossos
I tancar els candaus
De les manilles
Del temps.

Redreçar els camins
Avançant de tort.
Mai, mai, 
Recorda, mai,
No podrem arribar
Sense entrebancs.

Aixequem-nos forts, doncs, 
I fem-ne via
Que el dia se'ns fon
A les parpelles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada