PEUS DESCALÇOS

La sala emboirada 

Sacseja els vells esperits 

I et veig somriure de nou. 

Un antic regust de mel 

Se solidifica en els llavis oberts 

I t'espero..

Com sempre

Arribes arrossegant 

Els peus descalços, 

Allargues les mans.

Amb les galtes enceses, 

Beses l'aire fugaç 

D'unes parpelles descolorides, 

El dolor d'un sospir.

T'acostes

No goso tossir les flames

D'aquest vent feridor

Que duus darrere

Que et perssegueix

Guiant-me sempre

Pels profunds marges

Dels més foscos racons

Del teu cos encegador.

I em perdo