NEDAR D'ESQUENA

Morir als teus llavis

Entreoberts

Mastegar-te el somrís

Que m'encisa

Nedar d'esquena

Copsant sota meu

El tacte lleuger

De les teves cuixes

Obrir el camí misteriós 

Sense pressa ni destorb. 

Beure'm l'anhel 

En un sospir sense vent

Caramel.litzar-te els mugrons 

A punt de creu i xuclar-ne la fi 

Sense poder ensabonar-te

M'esquerdo en un neguit

Que m'empeny per dins

Esborrant-me.

Miro enfora i no véns

Encara pel camí

De sempre.

Estenc el coll amunt

I crido.

Endevinar-te els mots amagats

Somiar que em busques

Enllà del sol, del vent, de la mar

Somiar trobar-nos

Escampant la tempesta

Enllà dels petons estrenats

Somiar que tot és nostre.

Humides metàfores

Que no siguis l'objectiu

Sino tan sols

La conseqüència

Em moro d'encongiment

De tanta pluja amarant

Tot l'enuig i tanta ànsia

De tant voler-te lluent

Al meu llit,  al meu prat

Em moro

I en tindré prou 

Amb un boca a boca profund

Llepant-te l'escuma 

Del cafè en els llavis

Perquè

No saps quant de desig

Esdevé plor en l'espera

Quanta espera, desfici,

Quanta ombra no pren

Els espais buits 

Quants espais ombrívols

M'assetgen

I tot, a la fi, 

Esdevé pluja d'estels

Si puc assaborir

L'acidesa 

D'un bon kiwi a mitjanit.