No vull que la fosca
Netegi de blaus
L'ànima inquieta
Que beu dels teus ulls
No vull que et fonguis
Sense jo ser-hi
Per escalfar ton desig
Vull que tan sols el fil
Dels teus pensaments
M'arrossegui a la misèria
Que m'estiris la llengua
Omplint els cabassos
De jocs bruts i passió
Que m'eixuguis les cames
Cada cop que et desprenguis
Que em miris, em besis el pit
Si m'has mullat les costelles
D'aquella mel que m'agrada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada