L'IU

L'Iu duia sempre a la butxaca un cervellet de conill marinant-se en esprit de vi dins un potet de vidre. L'àvia li havia regalat pel seu aniversari perquè deia que el protegiria dels malastrucs. Mai no el deixava enlloc ni a ningú, no fos cas que els caigués a terra i es trenqués. Llavors sí que es podria considerar desgraciat, sobretot si ho arribava a saber l'àvia. 

Abans li feia por anar a l'escola perquè hi havia un nen que sempre l'esperava a l'hora de sortir al pati per a atonyinar-lo. L'Iu no savia per què. No li havia fet mai res. Sovint pensava que era perquè ell era petit i esquifit i, aleshores, aquell marrec se n'aprofitava. També hi havia un altre nen, aquest més gran, que sempre li deia ulls de granota, a més de quatre-ulls, això ja era un clàssic, perquè duia ulleres de cul de got.

Però des de que carregava a totes hores aquell cervellet ja no sentia cap temor. Els companys ja no reien d'ell. Ara el convidaven a jugar amb ells, sortien plegats de l'escola, xerraven i s'explicaven acudits...fins i tot compartien secrets quan parlaven de les nenes. 

Aquell cervellet de conill que l'àvia li havia guardat en un potet de vidre per a regalar-li pel seu aniversari semblava, de debò, miraculós i l'Iu era immensament feliç al col.legi nou...