Vaig a somiar-te de dia
Que de nit no et trobo
La migdiada és teva
Polsim de sol
Entre llençols verges
Mandrosa manyaguesa
Bressolant-te..
En la immensa planície,
Ajagut vora el riu creixent,
Esmolo les urpes
Esperant que un instant
De feblesa et faci recordar
La meva presència.
Te m'acosto sigilós
Sota la lluna encesa
Respirant la mudesa
Pregona de la nit
T'encerclo, t'escolto
T'escampo en la nit
L'olor d'animal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada